Innovar i emprendre

La innovació i els doblers d’IB3

038-Col BRYANPVCAbans de Setmana Santa va sorgir una nova polèmica a la premsa, que va dur la conseqüent picabaralla política. I ja en portem unes quantes, ves que no ens passi com el conte de Pere i el llop, i aconseguim desactivar la necessària indignació ciutadana a base d’alertar excessivament el ciutadà (això dóna per un altre article, però no en aquesta secció).

Aquesta vegada, el tema era l’origen dels milions que es van destinar a tapar forats urgents d’IB3. Segons han exposat diferents mitjans, s’han buidat els fons de carteres relacionades amb l’estat del benestar (educació, innovació, cultura i demès), com a mesura urgent per evitar la fallida del canal autonòmic.

L’economia és la gestió dels recursos escassos. D’acord. I no pertoca a aquesta secció debatre si mantenir o no un ens audiovisual en una comunitat amb llengua i cultura pròpia. Però sí cal xerrar de l’assetjament silenciós als pilars de l’estat del benestar, que són els avenços aconseguits per la civilització les darreres dècades, i més concretament, d’un d’ells que cau sense fer renou, com si a ningú l’afectés: la innovació.

Com en una cadira de 4 potes, les societats avançades recolzen la seva subsistència com a tals, en 4 pilars que ens diferencien de les societats antigues o tercermundistes: poder estar sans, poder ser cultes, poder gaudir de la protecció de l’estat i poder innovar per créixer econòmicament i social. Després, cada ciutadà farà la seva elecció de si ho vol o no.

Sabem que cal rebaixar despesa en tots els pilars d’aquella cadira per passar el temporal que ens castiga. Si les reduccions fossin equivalents, el resultat, com a la cadira, és que la cadira no cau però és més baixa, ens permet seure però no tan alts. Ja la tornarem a fer créixer. El problema ve quan hi ha una pota que es retalla fins al capdamunt. La cadira, la nostra subsistència com a societat del primer món, es desequilibra i pot caure. Podem caure.

Per què és important mantenir mínimament la innovació com a línia d’acció estratègica permanent  la nostra societat? Perquè socialment funcionem com una empresa, els nivells micro i macro responen al mateix impuls creador i destructor de mercat. Imaginem-nos una empresa en lliure mercat que no innova. A mesura que maduren els productes que ofereix, disminueixen les barreres d’entrada, augmenta el nombre de competidors que fan el mateix i s’entra en una guerra de preus a la baixa per mantenir quota de mercat, substituint marge per rotació: més vendes, però menor ingrés. Això s’estudia a les escoles de negoci, empresa per empresa, però a nivell agregat, xerram de Balears.

No es diu que cada cop ens venen més turistes però que rendeixen menys? Que som en un monocultiu empresarial perillosament centrat en el turisme? Que cada cop competim més per preu que per qualitat?. Bé, aquest és el resultat d’haver estat innovadors un pic, però no haver incorporat la innovació com a eina de manteniment del nostre lideratge.

Si renunciam ara a diferenciar la nostra oferta com a societat per alguna cosa més que per preu (i això vol dir innovar), ens espera un futur a mig termini molt magre. Portem ja massa temps desinvertint en les estructures d’innovació, incomplint any rere any els convenis amb les plataformes bàsiques d’innovació sectorial com els 5 clusters d’innovació de Balears, reduint a zero la tasca (i el personal) de les estructures autonòmiques i empresarials que promouen aquesta activitat fins a l’extinció, i no podem pensar que el futur serà millor gràcies a això. Ans al contrari.

Angel Puig és consultor i gestor d’entitats de foment de l’emprenedoria. 

angel@puig.org

Deixa un comentari

L'ACTUALITAT A TWITTER

Funciona con Medusa